Rivert

Rivert està situat a 906 metres d’altitud i el seu accés per carretera és a través de Salàs de Pallars i Sensui, tot i que hi ha pistes forestals que el connecten amb la part occidental del municipi de Conca de Dalt. El poble està dividit en dos barris: el principal que és a ponent i conté la major part de les cases, així com l’antiga església parroquial o el cementiri i, a l’altra banda del torrent de la Vall o barranc de Palomera, a llevant, ‘lo Barri’, que és més petit que el nucli principal. Actualment a Rivert hi viuen mitja desena de famílies durant tot l’any, però a l’estiu se n’hi poden arribar a trobar fins a cinquanta.

“Rivert està situat a 906 metres d’altitud i el seu accés per carretera és a través de Salàs de Pallars i Sensui”

L’aigua i les roques que s’alcen a tocar de les cases de Rivert són dos dels elements més significatius del poble. Pel que fa a l’aigua, la tradició popular apunta que fins i tot està present en l’etimologia del nom. I és que la llegenda diu que un any de poques pluges, la comarca va patir una gran sequera i la majoria dels rius van quedar sense aigua menys el de Rivert, que en tenia tanta que la seva ribera no va deixar ni un dia de lluir verda. És per això que al poble se’l va anomenar Riu-verd.

Joan Coromines, però, desmenteix aquesta versió popular. El lingüista confirma que un dels components del topònim és el mot que procedeix del llatí rivus (riu), però es fixa en el document més antic que esmenta el riu, on es llegeix rivus qui descendit de Erte (el riu que baixa d’Erte). I és que el lloc on neix el barranc de Rivert és el gran paratge escarpat damunt de Serradell, que seria aquest lloc d’Erte de què parla el document. El verb llatí erigere dona la forma ercta, en llatí vulgar, que en italià passa a ser erta, que encara actualment vol dir pujada. Així, Rivert seria el riu de la (gran) pujada, referint-se al seu curs mirat a la inversa.

“L’aigua i les roques que s’alcen a tocar de les cases de Rivert són dos dels elements més significatius del poble”

A banda de l’aigua, les parets de roca també formen part del mobiliari urbà. Els seus colors de tons gris, similars als de les façanes de les cases, fan que les roques quedin integrades als carrers del poble de forma capritxosa.

Rivert va quedar sense llum durant tres o quatre anys a finals de la dècada dels setanta. El que en aquell moment semblava que havia de ser un endarreriment pel poble ha resultat ser un dels factors claus perquè aquest petit poble hagi aconseguit conservar la seva estructura original. Mentre que altres pobles de la zona es van veure superats per la carrera de la construcció i el totxo, a Rivert la falta de llum no va deixar construir i quan més tard ja va ser possible l’ajuntament disposava d’un pla urbanístic respectuós amb l’arquitectura tradicional de la zona.

“A banda de l’aigua, les parets de roca també formen part del mobiliari urbà”

Entre les curiositats del poble també destaca el fet que en una bassa on antigament s’abeuraven els animals i que també servia de safareig s’hi poden veure tritons pirinencs que hi viuen durant tot l’any. També hi ha una font i un salt d’aigua que prové de la serra de Lleràs i que durant anys va servir per fer funcionar el molí de farina i d’oli i una petita central que produïa llum. També hi va haver un molí d’espígol que va deixar de funcionar al segle XIX I que produïa olis essencials.

Fins l’any 1969 formava part del municipi de Toralla i Serradell. Aquell any, juntament amb els antics termes d’Aramunt, Claverol i Hortoneda de la Conca, van constituir el nou municipi de Pallars Jussà, que després va canviar el nom pel de Conca de Dalt, per no confondre’s amb la comarca homònima.