Pessonada

Pessonada es troba situat a 880 metres sobre el nivell del mar, al peu d’una penya de conglomerat, el Roc de Pessonada, que en la part més elevada assoleix els 1.500 metres. Segons els experts, el nom del poble prové precisament de la penya. Un derivat del mot d’origen pre-romà, pessó, que encara avui s’empra al Pallars en el sentit de “munt d’herba seca” i també com a nom propi de muntanya (els Pessons de Cabdella i d’Andorra)

Segons els experts, el nom del poble prové precisament de la penya. Un derivat del mot d’origen pre-romà, pessó, que encara avui s’empra al Pallars en el sentit de “munt d’herba seca” i també com a nom propi de muntanya

Els primers habitants vivien a les esplugues de la penya, probablement pels entorns de la capella de la Plana, a un quart d’hora del poble. Posteriorment els veïns van traslladar-se més avall, en un serrat on van construir entre les roques que s’havien esllavissat de la penya, les primeres cases de la població actual. El primer document que es conserva és de l’any 954 on s’esmenta el poble en una acta de donacions al monestir de Gerri. Al llarg de l’Edat Mitjana, manté una població estable d’una desena de famílies que depenien del comte de Pallars. Al llarg del segle XIX i primer terç del XX, Pessonada experimenta un creixement continuat que arriba un màxim d’una quarantena de famílies repartides entre el nucli del poble, el barri de les Masies i els masos de Vilanova, un indret conegut tradicionalment com Vilanoveta. Durant la Guerra Civil s’hi estableix el front de guerra el mes de maig de 1938 i s´hi estancarà durant deu mesos. Cap a finals de la dècada dels anys seixanta del segle XX s’inicia l’emigració dels veïns cap a poblacions més grans. Actualment el poble torna a gaudir d'una població estable durant tot l'any. 

Malgrat l’altura, gaudeix d’un clima benigne a l’hivern que facilita els conreu mediterranis de l’olivera, de la vinya i del cereal. En trobar-se situat a la frontera nord de la producció d’oli i de vi era especialment important, ja que els seus excedents es venien als pallaresos de la Vall de Cabdella, del Pallars Sobirà i de la Val d’Aran. Les feixes i bancals de vinya van desaparèixer a principis del segle XX arrasades per la fil·loxera. La gelada de les oliveres el mes de febrer de 1956 i la crisi de l’agricultura tradicional els anys posteriors van comportar l’abandó dels camps, un fet que ha causat canvis significatius en el paisatge.

La població medieval es va construir seguint l’estructura de vila closa formada pels carrers del Sac i de Missa que es tancava amb tres portals. El portal de Bastida que donava a la Plaça i al camí d’Herba-savina; el de la part baixa del poble d’on sortia el camí de Vilanova i d’Aramunt, i al mig del poble, el Portal actual, des d’on s’accedia a la font pública i al camí de Sant Martí de Canals i de la Pobla. Amb el creixement de població a partir del segle XVIII, es van obrir fora muralles el carrer del Vall a llevant, i el de l’Estudi, de la Font i Camí de Vilanova, a ponent.