Hortoneda

Hortoneda, situat a 993 metres d’altitud, és un poble documentat des de l’any 958 i creat a redós d’un castell. Es tracta d’una de les principals portes d’entrada de la Reserva Natural del Boumort, a través de la pista que surt del mateix poble. A tocar de l’emblemàtic roc de Santa, Hortoneda s’alça en una atalaia des d’on contempla la mitja i alta muntanya que té al nord, ja al Pallars Sobirà, així com la vall de la Noguera Pallaresa i la conca de Dalt.

“Hortoneda, situat a 993 metres d’altitud, és una de les principals portes d’entrada de la Reserva Natural del Boumort”

Es tracta d’un poble petit i, de fet, ho ha estat al llarg de la seva història. Actualment, només té una desena de cases habitades durant tot l’any i, històricament, el nombre d’habitants mai ha passat del centenar. El poble s’assenta en un terreny àrid, rodejat d’un paisatge rústic que, combinat amb els colors marrons i grisos de les façanes de les cases, li donen un encant especial. De l’antiga estructura medieval d’Hortoneda en queda ben poc. Tampoc queda pràcticament res de l’antic castell, al voltant del qual es va crear el poble.

“Durant la Guerra Civil, el front del Pallars va dividir el poble en dos, ja que les cases situades a la zona de Segalars van quedar en mans republicanes i la resta del poble, al bàndol franquista”

Qualsevol dels atractius d’Hortoneda té a veure amb l’entorn natural o amb la seva història. En aquest darrer àmbit, és remarcable el fet que durant la Guerra Civil, el front del Pallars va dividir el poble en dos, ja que les cases situades a la zona de Segalars -un petit raval situat al sud del nucli principal- van quedar en mans republicanes i la resta del poble, al bàndol franquista. Aquest fet va obligar a evacuar a tot el poble, si bé dels quaranta joves d’Hortoneda que van haver d’empunyar les armes no en va morir cap.

Fins l’any 1969, formava part del municipi d’Hortoneda de la Conca, juntament amb els nuclis de Pessonada, Herba-savina i Vilanoveta, situats ja a la vall de Carreu. Aquell any, juntament amb els antics termes d’Aramunt, Claverol i Toralla i Serradell, van constituir el nou municipi de Pallars Jussà, que després va canviar el nom pel de Conca de Dalt, per no confondre’s amb la comarca homònima.