Erinyà

Erinyà se situa a 736 metres sobre el nivell del mar, a la part baixa de la vall de Serradell i a 1,5 quilòmetres del fons de la vall del Flamisell, per on transcorre la N-260, a tocar del congost d’Erinyà, l’estret que separa el municipi de Conca de Dalt del de Senterada. El poble, enclotat en una vall envoltada per massissos de conglomerat vermells, conserva encara bona part de l’aroma del passat. Els seus veïns han sabut conservar-ne l’estructura, una forma cuidada de vila closa amb arcs d’entrada als carrerons, de balconades i de façanes de pedra ocre.

“A Erinyà, cireretes i pa”

Al llarg de la seva història, Erinyà ha estat punt de trobada de pintors, poetes i músics. Probablement formes com la Taula d’Anserola, una paret de roca erigida en forma de menhir aplanat que hi ha a la Serra de Seuba, els han servit de font d’inspiració. I és que una de les millors propostes per conèixer Erinyà és passejar pels seus carrers i deixar-se endur pels aires del passat, quan a la vila hi havia dos molins d’oli i dos forns de pa.

“Al llarg de la seva història, Erinyà ha estat punt de trobada de pintors, poetes i músics”

La riquesa geològica de la zona és ben evident i, fins i tot, s’hi poden trobar coves, com la de les Llenes. Es tracta d’una cova natural sobre del congost que queda bastant amagada i que està formada per una galeria central i dues de laterals, on s’hi poden veure estalactites i estalagmites.

Fins l’any 1969 va constituir un municipi independent, juntament amb Rivert, Serradell, Toralla i Torallola, anomenat Toralla i Serradell. Aquell any, es va agrupar amb els antics termes d’Aramunt, Claverol i Hortoneda de la Conca, constituint el nou municipi de Pallars Jussà, que després va canviar el nom pel de Conca de Dalt, per no confondre’s amb la comarca homònima.