Aramunt
Situat sota el tossal d’Aramunt Vell i ben a prop de la riba del Pantà de Sant Antoni, Aramunt és el nucli més poblat del municipi. El nostre poble es caracteritza per una orografia suau, molt apte per a l'activitat agrícola. En tractar-se d'un indret relativament nou, els carrers són amples i lluminosos.
La seva història
Es forma com a resultat de l’abandonament del nucli antic d’Aramunt Vell en un procés que s’inicia sobre els anys 1940 i que finalitza, deixant totalment deshabitat el nucli antic, envers els anys 60. Els habitants d’Aramunt Vell es van traslladar a la zona més planera on tenien les eres.
Des de tots els indrets del poble, es pot observar el poble d’Aramunt Vell.
Així, el poble d’Aramunt forma un nucli disgregat amb diferents punts de concentració d’edificació que es corresponen amb les eres originals de l’assentament.
L’activitat principal d’Aramunt és l’agricultura i la ramaderia.
Actualment a Aramunt hi trobem el Molí de l’Olí, que és l'únic molí que es troba en ple funcionament en tot el municipi. L'esdeveniment més cèlebre a Aramunt i a la resta del municipi és la Fira de l'Oli del Pirineu.
El poble d’Aramunt, és el punt de partida de nombroses excursions i llocs d’interès.
Sortint d’Aramunt, es pot visitar el poble d’Aramunt Vell, la muntanya de Sant Corneli, un dels llocs on va haver un dels episodis més tràgics de la Guerra Civil (es pot visitar l’ermita, la creu tombada, així com restes de les trinxeres). I per reposar forces es pot anar a la “Font de la O”, espai amb barbacoes i d’esbarjo.
Aramunt Vell
El poble d’Aramunt Vell es troba emplaçat al cim d’un turó de 628 metres, limitat a la part sud pel riu Carreu i a la part oest pel barranc de Mians, a uns 6 km de la Pobla de Segur on hi podem trobar tots els serveis: sanitaris, comercials, ensenyament, etc…, i a uns 20 km de Tremp, capital de la comarca.
ACCÉS: caminant, per un camí que comunica directament el poble vell amb el poble de “Les Eres” o be Aramunt nou, situat 1.200 metres, distància que fàcilment pot fer-se en un 15 minuts, un de l’altre; o amb cotxe, per una pista rural que voreja la muntanya pel nord, camí que arriba fins al peu del castell.
El poble està documentat per primera vegada l’any 959 amb el nom d’Eramonte, i es considera emplaçat en un lloc estratègic, pròxim al camí ral que unia l’Urgell amb França. Es tractava d’un poble murallat que en diferents documents apareix amb el nom de “Castell d’Aramunt”.
Durant el llarg període del s. XV-XVIII, el primitiu nucli murallat va anar creixent i guanyant terreny a la muntanya. A finals del s. XVIII es té notícia de l’existència de dos torres circulars de defensa.
Actualment el poble d’Aramunt Vell està totalment abandonat, essent el municipi habitat més proper el de Les Eres, conegut per tothom com Aramunt Nou.
Descripció urbanistica-arquitectònica
La morfologia d’Aramunt Vell és el resultat d’un creixement concèntric que, històricament, s’ha produït a partir d’un nucli inicial murallat a l’entorn de l’església de Sant Fructuós, a la part més alta del turó.
En l’estructura actual del nucli, s’hi distingeixen doncs, dues grans zones: la zona interior de la muralla i la zona exterior.
La zona interior de la muralla està formada pel tancament, que va des de la penya al portal de Baix, segueix per la part exterior de les façanes de les cases que donen al Penal fins al portal de Dalt o de Fuses i d’ací a la penya, essent aquest el tancament sud-oest. Després continua pel darrera del castell fins al cementiri i d’ací al penya-segat que dona damunt del portal de Baix, essent aquest el tancament nord.
Aquesta zona té tres entrades o sortides documentades: una al Portal de Baix, situada a la part oest, on arriba el camí d’accés; una altra al Portal de Dalt o de Fuses, situada a la part nord-est on arriba el camí de Pessonada, i una tercera al castell, situada a la part nord.
Dins d’aquesta zona tancada s’hi poden diferenciar dues subzones:
Zona A – d’uns 800 m2 situada a la part més alta del turó.
Aquesta està formada per l’Església-castell, casa rectoral i una petita esplanada al cantó sud de l’Església, amb uns edificis més alts, més amplis i més monumentals que a l’altra subzona. Per les seves característiques pot aïllar-se de la resta. Les funcions socials que s’hi desenvolupaven eren les religioses i les de poder civil: la casa de la vila i les escoles públiques fins al segle passat.
Zona B – La segona subzona, ha sofert modificacions més recents seguint uns paràmetres molt clars:
- Tota ella està situada en una àrea amb poca diferència de nivell.
- La tipologia edificatòria dels diferents edificis és similar, amb alguna excepció (edificis de la mateixa alçada, etc.)
- Funcions de la vida quotidiana (habitatges de pagesos, artesans, etc.)
Zona exterior del recinte
En la zona exterior es distingeixen dos sector molts clars:
- un sector sud, que s’articula bàsicament al llarg del camí d’accés al poble des del barranc, amb una tipologia edificatòria de cases aïllades o adossades amb patis i corrals en cada una d’elles. Destaquen dos elements singulars: la Font vella i el molí.
- un sector nord, que s’articula bàsicament al llarg del camí de Pessonada, que comença al portal de Fuses. La tipologia edificatòria és bàsicament corrals amb algun habitatge i dos monuments a destacar: la torre del moro i una mica més allunyada, l’ermita de Santa Maria.