Santa Maria de Pessonada

L’església fou construïda cap a finals de l’Edat Mitjana quan el veïns van baixar del nucli primitiu de la Plana. És d’estil romànic amb volta de canó i campanar de cadireta. L’absis va desaparèixer en un ampliació posterior de la nau; el campanar actual s’aixecà a principis del segle XX. A l’interior hi ha un petit museu on es conserven algunes peces de valor artístic i històric. Entre les quals destaquem:

“L’altra singularitat és el seient: en comptes del tron habitual, Maria està asseguda en un tamboret (sense braços ni respatller), sostingut per quatre columnes que recorden els models clàssics greco-romans”

La imatge original del segle XII procedent de la capella de la Plana. D’estil romànic, presenta dos elements peculiars que la fan única. En primer lloc, les seves mides: la talla fa tan sols 27 cm. d’altura per 11 d’ample i 7 de fons. En aquest sentit, és la marededéu romànica més petita de les que es conserven a Catalunya. L’altra singularitat és el seient: en comptes del tron habitual, Maria està asseguda en un tamboret (sense braços ni respatller), sostingut per quatre columnes que recorden els models clàssics greco-romans. La imatge, de fusta de noguer, fou restaurada al Centre de Restauració de Sant Cugat del Vallès l’any 1994.
Les pintures de les portes de la sagristia i alguns fragments de l’altra d’estil barroc popular, procedents de l’antic altar, destruït l’any 1936 quan va esclatar la Guerra Civil. Representen Sant Ignasi de Loiola, patró del poble, i un capellà anònim.
Reproduccions fotogràfiques en format real de dues taules romàniques del segle XIII, procedents de la capella de la Plana, que representen les escenes del Davallament de la creu i de l’Arca de Noé. Les originals es troben actualment al Museu de Belles Arts de Bilbao.

Descripció de les taules:

Taula del Davallament: És una pintura força original, ja que el tema del Davallament de Crist és molt freqüent en l’escultura romànica però no pas en la pintura. Hi apareixen els personatges típics d’aquesta escena: Jesucrist, la Mare de Déu i Sant Joan són els més grans, ja que són jeràrquicament superiors; i Josep d’Arimatea i Nicodem, més petits, que són els que pròpiament duen a terme el davallament del cos. La creu està feta de troncs d’arbre sense polir, simbolitzant l’Arbre de la Vida del Paradís. A banda i banda, apareixen les personificacions del sol i la lluna, i des de dalt, sortint d’un núvol, un àngel il·lumina l’escena. Totes les figures, molt estilitzades i perfilades sobre un fons d’un vermell intens, sembla que surin en l’aire.
L’Arca de Noé: L’arca, en forma de tona de celler, navega damunt les aigües, que es representen com unes línies blanques ondulants. A dins de l’aigua hi ha algunes figures indeterminades d’animals. L’arca té una porta i tres finestres en forma d’uixos de tona, per on es deixen veure els caps de Noé i la seva dona, les seves nores i els tres fills, Sem, Cam i Jàfet. Curiosament, segons la Bíblia, Noé va ser el primer home que va plantar una vinya i tastà els efectes embriagadors del vi. Damunt la coberta, negra i corbada, hi reposa el colom amb la branca d’olivera, indicant la fi del Diluvi.

“L’arca, en forma de tona de celler, navega damunt les aigües, que es representen com unes línies blanques ondulants. A dins de l’aigua hi ha algunes figures indeterminades d’animals”