Pessonada

Petjades del passat

El Roc de Pessonada s'alça dominant a les esquenes del poble que porta el seu nom. Als seus peus palpiten les terres de Vilanoveta, la vall de Carreu i la muntanya de Sant Corneli. Pessonada és un poble tranquil, que rebossa naturalesa i història. Delimita amb la Reserva Natural de Boumort i està plagat de vestigis de la Guerra civil, avui rehabilitats i que formen part del llegat històric de la comarca. L'origen de la vila és medieval, però avui se'n conserva poc d'aquesta estructura. Algunes de les pintures de la seva ermita romànica, dedicada a la Mare de Déu de La plana, es conserven al Museo de las Bellas Artes de Bilbao.

Pessonada és un poble tranquil, que rebossa naturalesa i història

Pel voltants de Pessonada és fàcil topar amb búnquers, trinxeres i inicis de passadissos subterranis, tots ells col·locats en punts estratègics per al control de les valls. Aquest petit poble de la Conca de Dalt té una de les rutes més sorprenents de la Guerra civil gràcies al seu llegat històric. A Pessonada s'hi arriba per la LV-5182 des de La Pobla de Segur. L'excursió no porta més d'una hora a peu i s'inicia en la pista que surt des de l'entrada del poble en direcció a Aramunt. Quan es comencen a trepitjar els camps del terme de Vilanoveta es topa amb desenes de búnquers i trinxeres. L'estructura rodona dels refugis indica que es tractava de fortificacions de primera línia de foc. Però se'ns dubte el gran tresor de la ruta és una trinxera de més de 130 passos de llarg i de quasi dos metres d'altura, una de les més ben conservades de Catalunya. Situada en un punt envejable, aquesta trinxera actuaba de mirador per als soldats de la 63 divisió nacional. Des d'aquesta es controlen el roc de Pessonada, el barranc i la vall de Carreu, pas natural entre el riu Segre i La Noguera Pallaresa.

Hi ha fòssils del cretaci superior i de l'era secundària

Però hi ha altres cicatrius de guerra encara presents a Pessonada. Una escala, obra dels nacionals, puja per la pedra fins al cim, i encara que sembli increïble, en la part més alta hi ha una trinxera de 200m. Des de dalt, hi ha una panoràmica incomparable de la comarca. L'excursió aporta posibilitats variades, com el barranc de Carreu, just a sota de la trinxera de Vilanoveta, on hi ha fòssils del cretaci superior i de l'era secundària. Algunes petrificacions daten d'una antiguitat de 70 milions d'anys.

Panoràmica de Pessonada

Plànol

Mare de Déu de la Plana

Església de la Plana

La capella de la Mare de Déu de la Plana es troba a un quilòmetre de la població de Pessonada, en direcció nord-oest. S'aixeca a tocar dels cingles del Roc de Pessonada (a 950 metres sobre el nivell del mar) i just al peu d'un dels pocs passos, l'Escalirot, per pujar al capdamunt de la penya. L'extensió considerable de la nau (65 metres quadrats), així com el fet de ser coneguda pels més vells del poble com la iglésia vella, demostren que no es tracta de cap ermita sinó de l'església parroquial de l'antic nucli de Pessonada, situat aquí dalt.

És un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil lleugerament apuntat que arrenca de sengles arcs formers semicirculars adossats als murs laterals, i és reforçada per dos arcs torals, també de perfil lleugerament apuntat. La nau té tres portes, de les quals només una és oberta, i es tanca per la banda de llevant amb un absis semicircular. Damunt la façana de ponent s'aixeca un senzill campanar de cadireta.

Cal remarcar l'acusada asimetria entre els murs nord i sud de la nau, la qual es reflecteix tant en els elements com en la construcció. Sembla evidenciar que l'església correspon a dues fases constructives, poc allunyades en el temps, de les quals la primera correspondria als murs nord i de ponent, que cal situar vers la meitat del segle XI. No sabem si aquest primera església s'acabà o bé s'esfondrà i es reféu tot el costat sud, la coberta, amb la seva volta lleugerament apuntada, i també l'absis, en un procés constructiu que podem situar a la fi del mateix segle, o com a màxim, a principis del segle següent, seguint però, els mateixos models constructius.

El mes de febrer de l'any 2010, una roca que s'esllavissà de la penya va impactar contra l'absis i el va malmetre considerablement. La topada va fer caure una antosta interior (decorada amb pintures del XVIII o del XIX) que ocultava l'absis, alhora que convertia l'espai de darrere l'altar en sagristia. Van aparèixer llavors algunes mostres originals de pintura romànica a la biga de damunt de l'altar i al mur de l'absis, a l'entorn de l'espitllera.

Mare de Déu de la Plana Mare de Déu de la Plana

Imatge de la marededéu de la Plana

La imatge, d'estil inconfusiblement romànic, encaixa dins la tipologia de les marededéus sedents,en les quals Maria esdevé el tron del seu fill. Com en altres peces semblants, les característiques formals són el hieratisme, la desproporció en els cànons i un cert desplaçament del Nen del centre la falda cap a l'esquerra. La datació aproximada es pot situar cap a finals del segle XII.

La imatge presenta dos elements peculiars, que la diferencien de les altres talles conegudes al nostre país. En primer lloc, les seues mides. La talla fa tan sols 27 centímetres d'altura, per 11 d'ample i 7 de fons. En aquest sentit, és la marededéu romànica més petita de totes les que es conserven a Catalunya.

L'altra singularitat és el seient de la mare. Es tracta d'un banc, sense braços ni respatller, sostingut per quatre columnes que recorden els models clàssics greco-romans. Aquest tipus de seient, tot i trobar-se en representacions miniades (com la Bíblia de Ripoll)o en pintura de l'època, és del tot estrany en la imatgeria catalana.

La imatge original es conserva a l'església del poble.

Les pintures romàniques sobre fusta

Es conserven tres peces sobre fusta d'un suposat baldaquí procedents de la capella de la Plana. Un Crist Majestat, que havia format part de la col·lecció Ruiz de Madrid (i avui en lloc desconegut), que només coneixem per una fotografia en blanc i negre de l'Arxiu Mas de Barcelona. I dues peces actualment exposades al Museu de Belles Arts de Bilbao, pintades a base tremp d'ou.

La taula del Davallament

L'escena es representa sobre un fons monocromàtic, d'un vermell intens. Les fustes de la creu són troncs d'arbre amb les branques tallades, referència directa a l'Arbre de la Vida del Paradís. La figura de Crist crucificat és acompanyada per les figures de la Mare de Déu i Sant Joan, i també per Josep d'Arimatea i Nicodem, aquests dos últims duent a terme pròpiament el davallament del cos de Crist. Sant Joan es presenta en actitud de dolor, mentre la Mare de Déu agafa un dels braços del seu fill, ja desclavat. Per damunt del creuer de la creu apareixen dues figures, que són la personificació del sol i de la lluna. Al capdamunt de tot, un àngel treu el cap i el braç d'entremig d'un núvol; de la seva mà surten uns raigs en direcció al cap del crucificat. Les figures, molt estilitzades, sembla com si suressin en l'aire, sense cap punt de recolzament. És curiosa la desproporció de la figura de Sant Joan i la resta de personatges. D'altra banda, també és força original el mateix tema del Davallament, habitualment representat en escultura, però poques vegades en pintura sobre fusta com aquí.

La taula de l'Arca de Noé

L'Arca apareix sobre un fons daurat i sense cap delimitació amb el mar. L'aigua es representa amb unes línies ondulades blanques, entremig de les quals hi ha els cossos dels ofegats. A la part superior de l'arca, tres arcs deixen entreveure els caps de Noé i de la seva família, mentre que al capdamunt de tot, un colom porta al bec la branca d'oliver, indicant la fi del diluvi.

(Més informació a l'obra Catalunya Romànica, Vol. XV, Pallars, GEC. Barcelona 1993)

Sant Pere de Vilanoveta

Sant Pere de Vilanoveta, era una església romànica del poble de Vilanoveta, pertanyent al municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà. Fins el 1969 formava part del terme municipal d'Hortoneda de la Conca.

Les seves ruïnes són al capdamunt d'un espadat sobre el riu de Carreu, que s'obre a migdia de les ruïnes d'aquesta església, a 375 metres al sud-oest de l'església, antigament parroquial, de Sant Martí.

Era una església d'una sola nau, amb absis semicircular a llevant. Se'n conserva una bona part de l'absis, i alguns trossos de la resta de murs, en un dels quals es veu l'arrencament de la volta de punt rodó.

Font: Viquipèdia

© Conca de Dalt - Nota legal

Avinguda Estació 62, baixos - 25500 La Pobla de Segur (LLEIDA)
Telf. 973 680 092 - Fax. 973 681 213
Email. ajuntament@concadalt.ddl.net